Huí m'he adonat de com passa el temps, de com les generacions ens van fent majors, de com donem per suposades coses que ja no ho son.
I ha sigut amb una 'tonteria' simple.
Estava a classe, 3r ESO. Un exercici que parlava d'esports i mira per on en fique a parlar del SQUASH. Què dius, això què és, com es juga, ja no existeix.......?
Un alumne m'ha dit que a ell li sonava que el seu pare havia jugat de jove. De jove?!!!
Els he explicat un poc què ERA el squash i hem vist imatges a internet.
Però no tot acaba ahí.
A la vesprada he anat a Decathlon a comprar-me llums per al patinet que m'han regalat els meus amics. Sí, vaig en patinet.
El xic que m'ha atés ha sigut molt atent, i com estàvem xarrant d'esport i que el patinet és menys violent que el running i altres,m'he llançat i li he fet una pregunta personal i una no tan personal.
La personal: tu quants anys tens? Resposta: 26
La no personal: Tu saps el que és el squash? Resposta: No, però em sona.
Ahí ja m'ha enfonsat.
Ells no sabran el que és el squash però que sàpien que jo vaig jugar i que a més a més vaig en patinet. Dos coses que ells, joves com són, no fan.
Ala, a remar.
