En aquestes dates tan assenyalades és quan més solidaritat es veu a tot arreu. A tot el món li entren ganes de ser solidari, d'ajudar a gent, de donar als necessitats. I està molt bé fer-ho, tota pedra fa paret.
Però hem pensat que la necessitat no té èpoques determinades de l'any, que les persones necessiten solidaritat sempre? I no parle d'aportar diners, menjar, joguines o el que siga.
Al meu entendre ser solidari és mantenir els valors que ací dalt podem veure, mantenir-los amb qui ens rodeja, amb aquells que compartim temps i espai, ja siga en l'àmbit familiar, laboral o social.
Com sabeu estic en un Banc d'Aliments, ara compartim espai amb un grup de gent desinteressada que ha replegat joguets, han contactat amb mi un grup de gent que vol revitalitzar el barri ajudant als necessitats.
I què he deprés amb açò? Doncs he deprés que el respecte, la confiança, la solidaritat, tots els valors que has de tenir el més prop possible no sempre estan ahí.
Em ve a la ment un grup de companys/es, no sols professors/es, i un sindicat que entenen la solidaritat com un valor fonamental: el valor que tinga per a ells fer el que volen sense tenir en conte els altres, els seus drets o les seues opinions.
Durant la meua malaltia vaig necessitar eixa solidaritat i s'agredeix molt. Tots la necessitem un dia o altre. Penseu-ho.
Però hem pensat que la necessitat no té èpoques determinades de l'any, que les persones necessiten solidaritat sempre? I no parle d'aportar diners, menjar, joguines o el que siga.
Al meu entendre ser solidari és mantenir els valors que ací dalt podem veure, mantenir-los amb qui ens rodeja, amb aquells que compartim temps i espai, ja siga en l'àmbit familiar, laboral o social.
Com sabeu estic en un Banc d'Aliments, ara compartim espai amb un grup de gent desinteressada que ha replegat joguets, han contactat amb mi un grup de gent que vol revitalitzar el barri ajudant als necessitats.
I què he deprés amb açò? Doncs he deprés que el respecte, la confiança, la solidaritat, tots els valors que has de tenir el més prop possible no sempre estan ahí.
Em ve a la ment un grup de companys/es, no sols professors/es, i un sindicat que entenen la solidaritat com un valor fonamental: el valor que tinga per a ells fer el que volen sense tenir en conte els altres, els seus drets o les seues opinions.
Durant la meua malaltia vaig necessitar eixa solidaritat i s'agredeix molt. Tots la necessitem un dia o altre. Penseu-ho.