Aquest estiu hem estat a França, hem viatjat pel Loira, hem estat a Paris i em baixat per Carcassone. Durant estos 11 dies el nostre manteniment culinari ha estat prou variat, ens hem fet entrepans, hem comprat entrepans, hem consumit menjar ràpid, menjar típic, menjar a Disney i tot lo que ens ha passat per davant.
He de dir, que per suposat, no hem anat a buscar noveau cuisine. Si el preu del menjar 'basura' ja era penós, imagineu aquell que està més el.laborat. El restaurant més selecte de Disney estava en 77€ els adults i 34€ els menuts.
Però no és açò el que més m'ha impactat, no he vist cuiners amb gorro o barret dins les cuines, he vist runa i greix per tot arreu. Servicis dolents, lents i amb poca gana. Hem deprés, això sí, a consumir un sol plat i ,oh! sorpresa, no és necesari fer les gorrinades que fem ací, on la picadeta ja ens ompli prou.
Fondues, raclette, galletes, creppes, tot de cara a la galeria perque el que és qüalitat...
Estic segur que llocs bons hi ha, jo no n'he trobat, tal vegada una taperia en Carcassone l'últim dia.
Un entrepà amb una untadeta de mantequilla mal estesa i una talladeta de pernil dolç s'en anava als 4,80€. Un café fins a 3€; 4,50€ una copa de vi de taula.
No dic tot açò per a queixar-me, que va. Ho dic per a que valorem un poc més el que tenim, hem d'eixir de la terreta per a reconeixer lo bé que estem ací, per que mira que ens costa.
Fa alguns anys en un poblet d'Escòcia on haviem anat a caure Lola i jo, anarem a sopar al pub local. Per casualitat tenien una botella de Coto, un Riojeta bé. La copa valia 7 pounds, quasi 1500 pesetes de l'época.(Ací una botella valia unes 350 pesetes). Ho vaig comentar amb el cambrer que hem va preguntar que valia ací el tabac i la diferència també era brutal. ¿La roba? El mateix. Aleshores va afegir...'si allí és tot tan barat, que hi feu ací?'
Curiosament la resposta em va eixir de l'ànima i sense pensar: 'Estem ací perquè així quan tornem ens alegrem més d'estar allí'
Xe, i m'ha tornat a passar.
M'en vaig a sopar amb els meus amics amb lo que valen un parell de copes de bon vi allì. I tindre, fins i tot, de sobra.
