Felicitats a tots per estar ahí

Demà farà quatre messos del sustet. He deprés moltes coses en aquest temps.

Obviament la primera i principal és que hi ha que cuidar-se més del que penseu; açò no vol dir que hi ha que dur una vida monacal i de sacrifici vital,ni molt menys. s'ha de menjar adeqüadament i fer exercisi, el secret està en cremar els excesos moguent les cames. Tampoc vol dir que et faces 5 gintonics i després et claves 20 km a les cames, no, no compensa.

També he pogut analitzar les reaccions de la gent i he arribat a la concluió de que existeixen diversos grups. El primer i més important és el dels amics de veritat, que o bé estan damunt de tú continuadament o bé son dels que et deixen un espai però que apareixen de sobte quan fan falta.Els dos son d'agraïr. Després està la familia que es preocupa en tots els aspectes, de vegades massa, però que son necessaris en aquesta expeiència vital. Un altre grup son els coneguts en major o menor grau que et pregunten i es preocupen per tu, i finalment, està el grup dels hipocondriacs. Molt importants en esta història perquè gràcies a ells van testant com estàs, et pregunten de tot i tot ho tenen ells, de fet, crec que quan acabe de parlar amb ells tenen ja tots els símptomes d'un infart.

He arribat a la conclusió de que la recuperació es basa, fonamentalment, en la constància i la rutina. Per suposat, sense oblidar el control per part dels metges i professionals. El suport dels amics és fonamental, l'entorn on el desenvolupes és d'allò més important. No és el mateix que els teus amics vullguen menjar el mateix que tú per solidaritat que que t'inciten a fer coses que per una vegada no passa res. En aquest aspecte tinc molta sort, fins i tot, tinc amics que demanen el café descafeinat con jo. 

L'última conclusió i més important és el recolçament de la teua casa. Els meus fills no volen que camine de presa, que puge escales, que agafe pes, etc, però son xiquets i quan esclaten les hormones és impossible mantenir la impassivitat. Ahí és on apareix Lola, el dique de contenció entre ells i jo, l'esquena que ha carregat inclús més del que deuria. I els pares que intenten no preocupar encara que els anys van fent mella.

De tot açò que he vist en estos messos he tret algunes coses positives: amics que deixen de fumar, amics que fan esport, amics que canvien d'alimentació, amics que s'ho agafen amb més calma.

I com diuen els que es dediquen a estes coses del cor.....Felicitats a tots per estar ahí.