Fa 4 anys del sustet i l'altre dia vaig anar al cardiòleg a què em donara l'alta definitiva. Per a major seguretat em va demanar una prova d'esforç que consisteix a caminar damunt d'una cita incrementant el ritme fins on pugues. Doncs bé, vaig acabar corrent damunt la cinta i la doctora que em feia la prova al·lucinava. Les anàlisis eren correctes i tot estava bé. El cardiòleg estava content que haguera perdut pes i de alternara que caminar uns dies i córrer uns 5 kms altres.
Arribat el dia de la consulta em presente a les 8:00 i la infermera em pregunta si m'he fet un electro. Li dic que no, que el meu era una prova d'esforç. 15 minuts després torna i em diu que com el metge tardarà m'anava a fer un electro.
A les 9:15 entre a consulta i el metge em diu que no compren que m'hagueren citat a les 8:15 si ell mai arribava abans de les 9:15. Total, xarrem una estoneta de fills i adolescència i de cop, i sense avís, em solta que hi ha una cosa a l'electro que no li agrada i va a fer-me un altre cateterisme. Açò és clavar-te un cable pel braç fins al cor i amb una camareta vore que passa per ahí dins. (Aquesta vegada vaig vore com a mesura que avançava la càmera anaven apareixent els pulmons, el cor...)
Ens presentem allí el dia acordat i entre al quiròfan tranquil i confiant que seria una miradeta i au. La miradeta va resultar en una arteria taponada i un individu (jo) asimptomàtic (terme molt de moda) a eixe taponament. La doctora em diu que ella posaria un stent per a obrir-la. Li pregunte que quan seria això i em contesta que ja.
I això va fer, canviar de cables i posar-me un altre stent. Ara ja en tinc dos, si en tindre més no ho sé. Jo faré el possible perquè no.
He de dir que la gent que m'ha tractat i cuida't a l'hospital sembla d'una pasta especial. Agradables, simpàtiques, optimistes i un fum més d'adjectius positius.
Així que feu-me cas... cada pas endavant que doneu APROFITEU-LO.
'alvar
No hay comentarios:
Publicar un comentario