ací acabe, no vos emprenye més

He decidit triar esta data per a l'última entrada del blog rel.lacionada amb l'infart,
Ja ha passat un any, diferent als altres anys de la meua vida. No he estat asustat en cap moment; des d'el primer minut em deixaren ben clar que la meua recuperació depenia, exclusivament, de mi, (No coneixien a la meua dona i els meus fills, que m'han marcat mès de prop que cap defensa en 30 anys de futbet).
Els pares?....han fet el que han pogut, han intentat donar la menor feina possible i ja és prou.
Els amics heu estat ahí sempre, cadascú en la mesura que ha considerat oportuna. Massa heu fet.
He recuperat amics i n'he consolidat altres.
Els alumnes ara em pregunten que deuen de menjar i demanen que parlem de vida saludable.Fantàstic.
No sols ha sigut un any diferent, també ha sigut dur, esgotador. No és fàcil estar reventat en el silló i tindre que anar al gimnàs o a caminar, tindre que parar a mitat caminata i comprar un plàtan per a poder continuar.  I no vos dic ja, renunciar a ler cervessetes i gintonics. Això sí, ara sóc un expert en 0'0%.
Vos vaig a deixar ja, sols vos demane que es cuideu. Amb un que haja passat per ací ja hi ha prou.
Ja sabeu on estic i que heu de fer si em necessiteu.
Ara feu-me un favor i anem tots a acumular joventut.
Gràcies a tots.
Salut.

falta un mes

Hi ha gent que celebra l'aniversari del dia que va naixer, del dia de les noces, del dia que va començar a eixir amb la parella.... Hi ha altresque celebrin el dia que, segons ells, van tornar a naixer. En el meu cas, no m'ho havia ni plantejat però no sé com l'altre dia em vingé al cap mentre passetjava amb Lluna. Li vaig preguntar si pensava que deuria de celebrar dos dies d'aniversari i em va mirar com si m'en anara del cap i va voler explicar-me que dia de naixer sols hi ha un, que per què volia celebrar el dia que vaig tenir l'infart? Clar, vist així no és sap molt bé que celebris, si el dia que et lliurares de no explicar-ho o el dia que, a diferència d'altres, tingueres la fortuna de ser agraciat amb un infart. Com no m'atrau celebrar cap cosa  que tinga que veure amb l'infart he decidit que no anem a celebrar cap cosa, això sí, faré una entrada de blog AMAZING ( o no).

Per altra banda, estic al 100% i a punt per a tornar a la guerra. Podria continuar com fins ara però la llei diu que tinc que tornar al tall, doncs au!
Ah, he vist que alguns dels meus amics s'hagueu descuidat un poc prou aquest estiu, esteu fora de forma i un poc sobrepassadets de pes. Hi ha que anar cuidant-se, i ja!

SOC UN HOME 10

Un recent estudi diu que segons els ideals de les proporcions perfectes reinaxentistes l'home ideal perfecte és, per descomptat, George Clooney, després van Ashton Kutcher i Brad Pitt. Açò no m'agrada donat que considere que Da Vinci no em va tenir en conte, doncs  no va vore el tipet que vaig agafant ni lo interessant que estic amb les meues canes negres a la pereta.

Xorrades a banda em considere un xic 10 puix ja fa 10 messos de l'IAM, com encara no he donat cap xarrada sobre vida després d'un infartament vaig practicant amb els amics i coneguts que ,acollonats, no deixen de preguntar que s'ha de menjar, quan de temps hi ha que caminar....

Veig content que alguns companys de rehabilitació estan ja tornant a treballar i m'alegre. També he vist coneguts que no han superat aquest esglai, i notes el buit, com passes de ser algo que ocupa un espai a ser un no res que va oblidant-se i no poc a poc.

He decidit buscar nous reptes i vaig a començar amb la natació en setembre. Ostia, acabe de donar-me conte que camine, faig bici i ara nadaré. Xe, que no em passaré al triathló?

Vist així, hi haurà que revisar les teories de Leonardo perquè vaig camí de ser un xic 11.

Salut i cuideu-se

que no m'he oblidat

Ja fa un embaràs que vaig tindre el IAM i estic mantenint el pes sense cap problema, Hauria d' haver anat al cardiòleg el dia 30 però em cridaren dient-me que no estaria i que avara el 21 de juliol. M'ha fotut un poc perquè volia fer-li algunes preguntes, no rellevants però que poden canviar un poc la rutina que tinc.
Bé, a lo que anem, he notat que la meua percepció de certes coses i comportaments ha canviat prou. Bàsicament me la bufa que algú es cole davant de mi, que em xiule algun cotxe, no fer les coses de seguida (cosa habitual en mi abans). Pot ser vegeu açò una ximpleria però per a mi és un canvi considerablement gran. Això sí, l'adolèscencia dels meus fills està costant-me un poc més de passar.
Per altra banda ja m'he acostumat a la frase que tant us agrada a tots: 'Xico, si estàs treballant ja, millor, això vol dir que estàs bé.' Doncs sapigueu que jo estava millor abans, estava bé, cobrant el mateix que ara, en la meua casa, cuidant dels meus i fent allò que em donava la gana. I no, no m'avorria, pots no avorrir-te sense treballar,(si voleu us faig uns plannings).
Encara queda algú per ahí que no sap res del que m'ha passat i torne a vore les cares de sorpresa-susto(ostia-que-em-pot-passar-a-mi).
Sols dir que ara és quan comence a valorar més interiorment el que ha passat, ara que poc a poc he tornat a la normalitat de fa nou mesos i vos he de dir que m'alegre de pegar-vos la vara una vegada al mes.
Salut i cuideu-vos amics

de mica en mica s'ompli la pica

Poc a poc ens acostem a l'any. Ja son 8 messos i no em puc queixar. Em trobe estupendament bé, faig esport tots el dies, m'he acostumat a una alimentació sana i si me la bote algun dia, que tampoc passa res, ho faig en qúantitats molt reduides.
Duc dos setmanes treballant i encara que m'ha costat prou acostumar-me de nou a les rutines ja estic immers en elles. He deprés a evitar conflictes directes però no a oblidar-los. Es pot solucionar una discussió quan les coses estan més fredes,i fins i tot, deixar-ne passar alguna.
Huí és un bon dia per a mi. Marc fa 14 anys i ho podem celebrar tots junts.
Salut, amics

TORNAR AL TALL

Set messos i mig després he tornat al treball. Ha estat curiós, han passat coses que no entraven dins dels meus càlculs. La primera era que no recordava el nom de més del 60% dels alumnes, havia perdut la costum  de seguir els hàbits diaris, no trobava els llibres, ni el llàpis de guix, ni la meua clau de la fotocopiadora, etcétera,etcétera. 

El primer dia vaig acabar literalment esgotat, ja m'havia avissat una companyera de que em passaria açò. El segon ja anava recuperant mecàniques de funcionament i la majoria dels noms dels alumnes, a més a més, vaig acabar menys cansat.

Poc a poc tot va tornant a com era allà pel 5 d'octubre amb una diferència significativa: ESTIC MOLT MILLOR EN TOTS ELS ASPECTES.

Cuideu-se

Coses apreses

Durant estos set messos he aprés prou coses. La primera i fonamental ha segut saber reservar les forces, el geni, la mala llet per a quan realment fa falta. (i si no fa falta millor). He passat de discutir per quasi tot tan sols pel plaer de que et donaren la raó a respirar, contar fins tres i callar la major part de vegades.

 L'altre dia un senyor prou impresentable em va dir meló, i tonto, simplement per que no es va adonar de que el torn en el centre de salut no anava com ell pensava. Li va faltar un pel per a agredir-me. 

Un altre dia vaig tindre un xicotet incident amb una caixera del supermercat i vaig optar per callar i anar-m'en.Això sí , vaig presentar una queixa.

El que és inevitable son les discussions amb un adolescent i una preadolescent, però estem en ello.

Estic a punt de tornar al cole. L'única cosa que em causa respecte és poder controlar el meu caràcter, però ho he de fer i canviar la visió de les coses d'ara endavant.

Endavant puix.

Salut.