MAI M'HAVIEN ACUSAT DE VISCERAL, FINS ARA.

VISCERALITAT

L'altre dia ens va visitar algú a qui considere una política, al menys en quant a la relació que tinc amb ella. No és amiga ,ni coneguda, ni companya. És una política més en este meravellós país. Apareixia en twitter una foto d'ella escrivint en un llibre del MIA, la meua reacció va ser expressar el que sempre m'han semblat estos actes i no és altra cosa que considerar que estes xicotetes parts de història estan fetes per a persones que hagen demostrat que mereixen formar part d'ella, no per a polítics, siguen del color que siguen, que vénen a inaugurar o visitar instal·lacions o projectes fets amb els diners de tots. No veig mèrit en açò, com no el veia en els d'abans. De veritat el que més veig en tot açò són fotos, i més fotos.
I ara és quan deixe eixir la 'visceralitat' de la que m'han acusat. Per desgràcia o per sort fa un parell d'anys vaig tindre un problema de salut que em va fer replantejar-me prou coses. Una de les que més em va preocupar va ser vore com tornar a la vida part de lo bo que m'havia donat i em vaig apuntar a una associació benèfica. Això ha fet que conega prou persones, infinitament més mereixedores d'escriure el seu nom en un llibre per a que els futurs habitants d'este poble sàpien d'ells. Perquè foto no crec que en tinguen mai. Gent que dedica el seu temps a intentar millorar un poc la vida de qui més ho necessita, gent que suplica, demana, es deixa la vergonya per els demés. Gent que té que escoltar coses que mai deurien de part d'alguns polítics, i ahí sí vos assegure que les vísceres et pugen a la gola.
També em cansa escoltar per la ràdio, vore en televisió o llegir a la premsa tot el que diuen els polítics, acusant-se uns a altres sense vergonya, retraent-se coses sense aportar massa pensat, generalment, més en els vots futurs que en el A PEU DE CARRER DE MOLTA GENT. Però això és entre ells, tu no digues res que pots molestar algú.
A nosaltres ens han dit des del MIA que ací ningú passa fam., quan hi ha gent que no té ni per a llum, ni per a escalfar, quan en tenen, la llet dels fills. Però eixe és un altre tema del que podríem parlar i molt.
Cada dia tenim més gent necessitada i cada dia som menys per a poder ajudar. De fet, estem a punt de desaparèixer i amb nosaltres l'última esperança d'ells. Per a donar-los alguna ajuda oficial els demanen més papers que per a muntar un negoci. Però açò no es veu, crec.
El que molesta és que algú es queixe en les xarxes socials , que per això estan. Per a fer ús d'elles, encara que moleste. Si s'utilitzen per a promocionar-se corres el risc de que algú les utilitze per a queixar-se. Segle XXI.
Sé que qualsevol polític, del color que siga, pot agafar este escrit i destrossar-me, donar mils de raons per a enfonsar-me en la misèria, però dona igual; mentre ho fan...jo estaré intentant ajudar als qui no eixiran mai en eixos llibreS de visites, llibres  que jo continue pensant es mereixen més contingut. .

PD- Per a assegurar-me més he consultat companys i amics i ningú veu indici de visceralitat en els meus tuits. Així i tot, torne a demanar disculpes si algú s'ha molestat.

DEIXIS, LLENGUA CASTELLANA I PO... EN VINAGRE

Ser professor implica, de vegades, defendre conceptes o situasions académiques que, en el fons, son indefensables. El corporativisme mal entés provoca discussions amb els teus amics o coneguts normalment al voltant d'una taula. Tú et 'defens' apelant al teu doble paper de pare i professor amb la coneguda sentència, 'A mi que vas a dir-me?'

He de reconeixer que prou sovint som objetiu directe de moltes crítiques, la matèria prima amb la que treballem és el bé més preciat dels pares, els seus fills. Això fa que sapiguen com s'ha de treballar amb els xavals millor, inclús, que nosaltres. Estaria bé que alguna vegada tingueren ocasió de donar classe als angelets que tenen a casa acompanyats d'uns quants angelets més, en un aula on pots vore les hormones flotar per dalt dels caps i a punt d'esclatar per qualsevol nimietat.

En la nostra defensa, i ahí és on vull arribar, he de dir que poques vegades tenim la potestat de triar els continguts d'allò que hem d'ensenyar. Podem,això sí, triar com i quan ensenyar-ho, però els continguts venen marcats per curriculum. Deixem a banda totes les varietats i modalitats revolucionaries o innovadores a l'hora de formar els nostrex xavals, que és un altre tema.

Jo vull parlar realment de la deixis. Segons el llibre del meu fill es ' el mecanismo de referencia con el que se alude al emisor y al receptor, se manifiesta la relación existente entre estos y se ordenan los acontecimientos en relación con el espacio y el tiempo de la enunciación, es decir, en relación con el contexto en que esta se produce...'. Doncs bé, l'altre dia estudiant amb Marc llengua castellana y la deixis i els seus amiguets: la anáfora, la catáfora, l'elipsis i demés, vaig percebre que ,no sé perquè em dona a mi, que alguna cosa estem fent mal. 

Si les ments brillants que han preparat els continguts de 4 ESO pensen que és important que un estudiant de 15 anys sapiga quan hi ha anáfora o catáfora, deixis social, personal, temporal o espacial, paralelismes, o quins connectors intraoracionals o textuals s'estan utilitzant en el text., si pensen açò, si de veritat ho pensen així; aleshores tenim alguns problemes, ells i nosaltres.

Em dona que estic fent amics entre els llicenciats en filologia, però crec compartir amb ells la necessitat de fer que els nostres alumnes deprenguen a escriure, a llegir, a sentir allò que està al paper o a la pantalla. És important que deprenguen a expresar-se amb correcció, a discutir i raonar. 

Mireu-los a la cara quan els pregunteu si estan llegint alguna cosa i et responen que sí, que el libro de lengua que va para el examen, La Celestina. No dic que no hagen de saber que La Celestina està ahí i que és part de la nostra història, però està un xaval de 15 anys preparat per a esdinsar-se dins d'aquest llibre, o del Quixot, o de Cien años de soledad o de molts totxos que els fem llegir i que van minvant la seua capacitat de descobrir el món de la lliteratura. 

I no sols a l'hora de llegir, els duen a vore obres de teatre con Las novelas ejemplares, Rinconete y Cortadillo i altres. Amb quina finalitat? Que odien per sempre el teatre, què pensen que és un rotllo?

No.no.no.no. No es culpa dels professors de llengua, ni de lluny. Deixe-los a ells que trien els llibres del curs i ens sorprendran, qui diu que no es podrà llegir el Quixot, sí, es podrà, però de moltes formes i en altres situacions, inclús jugant, dibuixant,, debatint.

Com que no anirem al teatre, clar que sí. I vorem obres inclús de mímica, perquè no?

I pot ser disfrutaran amb el Lazarillo del Brujo. 

Però hem de fer que siguen els professors els qui pensen, trien i treballen com ells saben fer. Deixem que ensenyen els nostres fills a expresar-se, a escriure i a saber llegir.

I acabe amb un altra definició. 'La elipsis es la supresión de algún elemento en un enunciado sin que su sentido se vea afectado.' El sentit final dels continguts del curriculum és que els nostres fills deprenguen la llengua, doncs, si fem una elipsi i eliminem a estos senyors que decideixen pels nostres fills i pels seus professors vos assegure que no crec que canvie el sentit final de la seua formació: que no deu de ser altre que dependre amb gust, i deixem-nos ja de deixis i polles en vinagre.

ai, la terreta

Aquest estiu hem estat a França, hem viatjat pel Loira, hem estat a Paris i em baixat per Carcassone. Durant estos 11 dies el nostre manteniment culinari ha estat prou variat, ens hem fet entrepans, hem comprat entrepans, hem consumit menjar ràpid, menjar típic, menjar a Disney i tot lo que ens ha passat per davant.

He de dir, que per suposat, no hem anat a buscar noveau cuisine. Si el preu del menjar 'basura' ja era penós, imagineu aquell que està més el.laborat. El restaurant més selecte de Disney estava en 77€ els adults i 34€ els menuts. 

Però no és açò el que més m'ha impactat, no he vist cuiners amb gorro o barret dins les cuines, he vist runa i greix per tot arreu. Servicis dolents, lents i amb poca gana. Hem deprés, això sí, a consumir un sol plat i ,oh! sorpresa, no és necesari fer les gorrinades que fem ací, on la picadeta ja ens ompli prou.

Fondues, raclette, galletes, creppes, tot de cara a la galeria perque el que és qüalitat...

Estic segur que llocs bons hi ha, jo no n'he trobat, tal vegada una taperia en Carcassone l'últim dia.

Un entrepà amb una untadeta de mantequilla mal estesa i una talladeta de pernil dolç s'en anava als 4,80€. Un café fins a 3€; 4,50€ una copa de vi de taula.

No dic tot açò per a queixar-me, que va. Ho dic per a que valorem un poc més el que tenim, hem d'eixir de la terreta per a reconeixer lo bé que estem ací, per que mira que ens costa.

Fa alguns anys en un poblet d'Escòcia on haviem anat a caure Lola i jo, anarem a sopar al pub local. Per casualitat tenien una botella de Coto, un Riojeta bé. La copa valia 7 pounds, quasi 1500 pesetes de l'época.(Ací una botella valia unes 350 pesetes). Ho vaig comentar amb el cambrer que hem va preguntar que valia ací el tabac i la diferència també era brutal. ¿La roba? El mateix. Aleshores va afegir...'si allí és tot tan barat, que hi feu ací?'

Curiosament la resposta em va eixir de l'ànima i sense pensar: 'Estem ací perquè així quan tornem ens alegrem més d'estar allí'

Xe, i m'ha tornat a passar. 

M'en vaig a sopar amb els meus amics amb lo que valen un parell de copes de bon vi allì. I tindre, fins i tot, de sobra.

EL MODERNISME.... PER A QUATRE

Bon dia, vull deixar patent la meua opinió sobre allò que m'ha passat amb relació a la Ruta d'Horts Monumentals de Carcaixent durant la Fira Modernista.

Abans que res vull dir i que quede molt clar que no tinc cap cosa en contra de Vicent, a qui aprecie en gran manera. La casualitat fa que siga ell qui crec que gestiona el facebook i ahí hi ha certes disparitats entre Turisme i jo.

Com ja tinc fama de renegó, pot ser perquè no sé callar-me quan una cosa no em 'quadra', vos explique què m'ha passat.

El diumenge 3 vaig vore que el dilluns començava la venda de tiquets per a la Ruta i decideisc que el dilluns els compraria. Clar si llegeixes el comunicat dóna la impressió d'estar tot prou controlat:

La venda de tiquets es farà prèviament online a través de la plataforma www.instanticket.es i presencialment en l'oficina de turisme de l'Ajuntament (planta baixa) en horari de 10:00 a 14:00 a partir del 4 de juny

En cas que queden tiquets disponibles es podran adquirir en el punt d'informació de l'escenari 1916.

A les 12:30 el meu treball em permet accedir a l'ordinador per a comprar les entrades i em trobe que ja estan totes esgotades, tant per internet com al MIA.

Un poc molest expresse la meua queixa en FACEBOOK:

Alvar Cortell Ferri en dos hores i mitja entrades esgotades. Els qui treballen en eixes hores no tenen cap opció de poder anar. Qui vinga eixos dies a visitar-nos tampoc,no? Crec que s'ha de buscar un altre sistema

I em trobe amb una resposta poc .... Elegant?:

TURISME CARCAIXENT Alvar Cortell Ferri algunes persones que han treballat a l’hora de ficar les entrades a la venda han enviat familiars o amics per fer la compra.

No tots tenim la sort de què els nostres familiars puguen anar pels tiquets o la mala sort de tindre amics sense feina que també hi puguen.

A més a més, em fan una proposta...

Estarem encantats d’escoltar les seues propostes d’un sistema de venda que puga satisfer a tots els usuaris. Enguany hem escollit esta opció per considerar-la la més efectiva.

Estaré encantat de fer propostes quan cobre per fer eixa feina. Si no vos sembla bé que els carcaixentins expressen raonablement el nostre parèixer, sempre crec des de l'educació, anem mal.

Alvar Cortell Ferri Efectiva? per a traure diners prompte,no? Per a possibilitar l'assistència a tots per igual no ho és massa.

Vist tot açò pense que no pot ser que les activitats del MIA tinguen estos preus 5€, o 7€ les rutes durant l'any. També pense que hi ha que buscar eixides per a 'popularitzar' açò. Si volen donar renom a la Fira no pot ser que qui es decidisca a vindre eixos dies es trobe sense possibilitat de participar en determinades activitats.

I, per a acabar, sense que siga feina meua (per a això hi ha tècnics i regidors al MIA) vos suggerisc que elimineu el trenet, que la gent puga accedir als horts durant unes hores determinades i ,si tan necessari és, que paguen allí un parell d'eurets per a esmortir molèsties o pagar allò que es haja de pagar.

No sé, igual podria conèixer el nostre patrimoni molta més gent. No consisteix en açò?

COSES QUE NO ENTENC DEL MEU AJUNTAMENT…….. NI CREC QUE ARRIBE A ENTENDRE

COSES QUE NO ENTENC DEL MEU AJUNTAMENT……..

NI CREC QUE ARRIBE A ENTENDRE

Ací teniu una foto de la pujada a l’institut de Carcaixent.

Per als que no sou d’ací vos diré que es puja per la carretera de la dreta.

Doncs bé, els pares dels alumnes aprofitem eixa illeta verda de la dreta

per a descarregar als nostres fills (operació que dura uns 5-10 segons)

sense obstaculitzar el tràfic en la rotonda.

Mira tu per on que l’altre dia els operaris del MIA estaven fent un redolí

de rajoles en mig de la illeta verda a fi que ja no ens puguem parar allí.

Açò quina conseqüència té? Molt fàcil, ara hem de pujar fins passar l’institut,

girar el cotxe en la carretera i estar pendents dels que baixen de la urbanització.

Considerant que hi ha dos passos de vianants abans i a la porta del centre,

els cotxes ens anem a quedar aturats allí fins que els centenars de

xiquets entren al centre.

L’altra opció és descarregar-los directament en la rotonda o en
el carril bus….

Algun motiu deu d’haver-hi….espere que l'enginyer que ho ha pensat haja
buscat alguna alternativa.

Claaaaar, com no ho havia pensat.
Els éssers humans som tan metòdics que en una temporadeta ja l'haurem
buscat nosaltres i el caos ja serà d'allò més normal.

Estic fins els ous dels polítics espanyols

Estic fins als ous dels polítics espanyols. Podria dedicar tantes fulles com caben en una enciclopèdia a malparlar de la classe política espanyola, però no val la pena. Ho fan, de sobra, innumerables programes a TV, diaris, emissores de ràdio, etc.

D'allò que vull queixar-me és més proper. Dir, per endavant, que no m'agraden els polítics (del gènere o color que siguen) de Carcaixent.

Ja feia temps que no votava i crec que tornaré a no fer-ho en una temporada. L'últim que m'ha cridat l'atenció, i no per estranyar-me, res ho fa ja, és com un 'polític' anti-Compromís, anti-Alcalde, anti-Totelqueforaopostaell ha passat en un tres i no res a ser el que més coses publica del MIA, el que ja quasi no es queixa de res, etc. I tot, per un carreguet. Exactament no ho tinc clar, però és algo així relatiu a la memòria històrica i també als gats i els gossos.

Que em sembla fabulós lo de cuidar dels animalets i tot això, però no veig que es faça molt per cuidar als qui no en tenim., perquè caguerades i pixarrades hi ha a tot arreu i no parlem de gossos perillosos sense cabestre.

Memòria històrica a Carcaixent? No sé si necessitàvem a algú dedicat especialment a ella. No ho sé. Ho sent.

El que vull extraure de tot açò és una simple reflexió.

De veres quatre perres al mes aconsegueixen tant de canvi?

Fer calla, fer col·laborar, fer compartir, fer treballar, fer la vista gorda, fer....el que siga per estar ahí.

squash,squash

Huí m'he adonat de com passa el temps, de com les generacions ens van fent majors, de com donem per suposades coses que ja no ho son.

I ha sigut amb una 'tonteria' simple.

Estava a classe, 3r ESO. Un exercici que parlava d'esports i mira per on en fique a parlar del SQUASH. Què dius, això què és, com es juga, ja no existeix.......?

Un alumne m'ha dit que a ell li sonava que el seu pare havia jugat de jove. De jove?!!!

Els he explicat un poc què ERA el squash i hem vist imatges a internet.

Però no tot acaba ahí.

A la vesprada he anat a Decathlon a comprar-me llums per al patinet que m'han regalat els meus amics. Sí, vaig en patinet.

El xic que m'ha atés ha sigut molt atent, i com estàvem xarrant d'esport i que el patinet és menys violent que el running i altres,m'he llançat i li he fet una pregunta personal i una no tan personal.

La personal: tu quants anys tens? Resposta: 26

La no personal: Tu saps el que és el squash? Resposta: No, però em sona.

Ahí ja m'ha enfonsat.

Ells no sabran el que és el squash però que sàpien que jo vaig jugar i que a més a més vaig en patinet. Dos coses que ells, joves com són, no fan.

Ala, a remar.