EL MODERNISME.... PER A QUATRE

Bon dia, vull deixar patent la meua opinió sobre allò que m'ha passat amb relació a la Ruta d'Horts Monumentals de Carcaixent durant la Fira Modernista.

Abans que res vull dir i que quede molt clar que no tinc cap cosa en contra de Vicent, a qui aprecie en gran manera. La casualitat fa que siga ell qui crec que gestiona el facebook i ahí hi ha certes disparitats entre Turisme i jo.

Com ja tinc fama de renegó, pot ser perquè no sé callar-me quan una cosa no em 'quadra', vos explique què m'ha passat.

El diumenge 3 vaig vore que el dilluns començava la venda de tiquets per a la Ruta i decideisc que el dilluns els compraria. Clar si llegeixes el comunicat dóna la impressió d'estar tot prou controlat:

La venda de tiquets es farà prèviament online a través de la plataforma www.instanticket.es i presencialment en l'oficina de turisme de l'Ajuntament (planta baixa) en horari de 10:00 a 14:00 a partir del 4 de juny

En cas que queden tiquets disponibles es podran adquirir en el punt d'informació de l'escenari 1916.

A les 12:30 el meu treball em permet accedir a l'ordinador per a comprar les entrades i em trobe que ja estan totes esgotades, tant per internet com al MIA.

Un poc molest expresse la meua queixa en FACEBOOK:

Alvar Cortell Ferri en dos hores i mitja entrades esgotades. Els qui treballen en eixes hores no tenen cap opció de poder anar. Qui vinga eixos dies a visitar-nos tampoc,no? Crec que s'ha de buscar un altre sistema

I em trobe amb una resposta poc .... Elegant?:

TURISME CARCAIXENT Alvar Cortell Ferri algunes persones que han treballat a l’hora de ficar les entrades a la venda han enviat familiars o amics per fer la compra.

No tots tenim la sort de què els nostres familiars puguen anar pels tiquets o la mala sort de tindre amics sense feina que també hi puguen.

A més a més, em fan una proposta...

Estarem encantats d’escoltar les seues propostes d’un sistema de venda que puga satisfer a tots els usuaris. Enguany hem escollit esta opció per considerar-la la més efectiva.

Estaré encantat de fer propostes quan cobre per fer eixa feina. Si no vos sembla bé que els carcaixentins expressen raonablement el nostre parèixer, sempre crec des de l'educació, anem mal.

Alvar Cortell Ferri Efectiva? per a traure diners prompte,no? Per a possibilitar l'assistència a tots per igual no ho és massa.

Vist tot açò pense que no pot ser que les activitats del MIA tinguen estos preus 5€, o 7€ les rutes durant l'any. També pense que hi ha que buscar eixides per a 'popularitzar' açò. Si volen donar renom a la Fira no pot ser que qui es decidisca a vindre eixos dies es trobe sense possibilitat de participar en determinades activitats.

I, per a acabar, sense que siga feina meua (per a això hi ha tècnics i regidors al MIA) vos suggerisc que elimineu el trenet, que la gent puga accedir als horts durant unes hores determinades i ,si tan necessari és, que paguen allí un parell d'eurets per a esmortir molèsties o pagar allò que es haja de pagar.

No sé, igual podria conèixer el nostre patrimoni molta més gent. No consisteix en açò?

COSES QUE NO ENTENC DEL MEU AJUNTAMENT…….. NI CREC QUE ARRIBE A ENTENDRE

COSES QUE NO ENTENC DEL MEU AJUNTAMENT……..

NI CREC QUE ARRIBE A ENTENDRE

Ací teniu una foto de la pujada a l’institut de Carcaixent.

Per als que no sou d’ací vos diré que es puja per la carretera de la dreta.

Doncs bé, els pares dels alumnes aprofitem eixa illeta verda de la dreta

per a descarregar als nostres fills (operació que dura uns 5-10 segons)

sense obstaculitzar el tràfic en la rotonda.

Mira tu per on que l’altre dia els operaris del MIA estaven fent un redolí

de rajoles en mig de la illeta verda a fi que ja no ens puguem parar allí.

Açò quina conseqüència té? Molt fàcil, ara hem de pujar fins passar l’institut,

girar el cotxe en la carretera i estar pendents dels que baixen de la urbanització.

Considerant que hi ha dos passos de vianants abans i a la porta del centre,

els cotxes ens anem a quedar aturats allí fins que els centenars de

xiquets entren al centre.

L’altra opció és descarregar-los directament en la rotonda o en
el carril bus….

Algun motiu deu d’haver-hi….espere que l'enginyer que ho ha pensat haja
buscat alguna alternativa.

Claaaaar, com no ho havia pensat.
Els éssers humans som tan metòdics que en una temporadeta ja l'haurem
buscat nosaltres i el caos ja serà d'allò més normal.

Estic fins els ous dels polítics espanyols

Estic fins als ous dels polítics espanyols. Podria dedicar tantes fulles com caben en una enciclopèdia a malparlar de la classe política espanyola, però no val la pena. Ho fan, de sobra, innumerables programes a TV, diaris, emissores de ràdio, etc.

D'allò que vull queixar-me és més proper. Dir, per endavant, que no m'agraden els polítics (del gènere o color que siguen) de Carcaixent.

Ja feia temps que no votava i crec que tornaré a no fer-ho en una temporada. L'últim que m'ha cridat l'atenció, i no per estranyar-me, res ho fa ja, és com un 'polític' anti-Compromís, anti-Alcalde, anti-Totelqueforaopostaell ha passat en un tres i no res a ser el que més coses publica del MIA, el que ja quasi no es queixa de res, etc. I tot, per un carreguet. Exactament no ho tinc clar, però és algo així relatiu a la memòria històrica i també als gats i els gossos.

Que em sembla fabulós lo de cuidar dels animalets i tot això, però no veig que es faça molt per cuidar als qui no en tenim., perquè caguerades i pixarrades hi ha a tot arreu i no parlem de gossos perillosos sense cabestre.

Memòria històrica a Carcaixent? No sé si necessitàvem a algú dedicat especialment a ella. No ho sé. Ho sent.

El que vull extraure de tot açò és una simple reflexió.

De veres quatre perres al mes aconsegueixen tant de canvi?

Fer calla, fer col·laborar, fer compartir, fer treballar, fer la vista gorda, fer....el que siga per estar ahí.

squash,squash

Huí m'he adonat de com passa el temps, de com les generacions ens van fent majors, de com donem per suposades coses que ja no ho son.

I ha sigut amb una 'tonteria' simple.

Estava a classe, 3r ESO. Un exercici que parlava d'esports i mira per on en fique a parlar del SQUASH. Què dius, això què és, com es juga, ja no existeix.......?

Un alumne m'ha dit que a ell li sonava que el seu pare havia jugat de jove. De jove?!!!

Els he explicat un poc què ERA el squash i hem vist imatges a internet.

Però no tot acaba ahí.

A la vesprada he anat a Decathlon a comprar-me llums per al patinet que m'han regalat els meus amics. Sí, vaig en patinet.

El xic que m'ha atés ha sigut molt atent, i com estàvem xarrant d'esport i que el patinet és menys violent que el running i altres,m'he llançat i li he fet una pregunta personal i una no tan personal.

La personal: tu quants anys tens? Resposta: 26

La no personal: Tu saps el que és el squash? Resposta: No, però em sona.

Ahí ja m'ha enfonsat.

Ells no sabran el que és el squash però que sàpien que jo vaig jugar i que a més a més vaig en patinet. Dos coses que ells, joves com són, no fan.

Ala, a remar.

50 i cap endavant

Demà compliré 50 anys

Qui anava a dir que passaria tot el que he passat? I no em referisc tan sols a l'infart.

Recorde perfectament la foto d'un xiquet amb el monyo quasi blanc plantat a la via del tren que anava a Gandia, i mira per on ara està de moda altra vegada.

Qui anava a dir que eixe xiquet amb el temps deixaria de ser tan ros i es faria gros? Curiosa rima.

Passarem prou bé l'adolescència, la universitat i els principis laborals.

Després boda, fills, treball, família i de tot un poc. Esta és la millor part, on va a parar?

A tots els que ,d'una forma o altra, heu passat per la meua vida....gràcies. Tant em dona que haja sigut per bé o per mal. A la fi, tota pedra fa paret.

En aquests 50 anys crec que he fet molts més amics que enemics, o al menys això pense jo. He viscut una pantanada, riuades, malalties familiars i meues, les lligues del València, Rafa Nadal....coses que no es tornaran a repetir i he tingut l’oportunitat de viure-les. D’entre totes pot ser la millor haja estat veure, amb Lola, com creixen Marc i Lluna.

Sols he tingut una finalitat en la vida, i pot ser no ho aconseguisca mai. Ja m’ha costat un infart o part d’ell. Molt simple, sols pretenc que els meus siguen feliços, que visquen bé. No suporte que els meus amics tinguen problemes, que la meua família no estiga a gust amb tot, que els meus companys s’enfaden, crec que tot seria més fàcil amb un món més tranquil.

Sé que és quasi impossible d’aconseguir però anem a intentar-ho entre tots, no és tan difícil.

Sols cal agafar-se les coses amb més calma, queda món per endavant. Us ho dic jo.

Gràcies a tots per estar, com sempre, ahí..

50 i cap endavant

sensibilitat del meu Ajuntament, o no

A qui corresponga

Duem ja uns dies amb aquest tema, concretament des del 21, i em sembla que no estic explicant-me bé. Aleshores, vaig a intentar-ho més extensament.
Vaig a pagar la multa perquè no vull entrar en una roda de formalismes inútils i que donat el vostre carácter polític no em duran a cap lloc.

Això sí, em vaig a permetre el plaer de dir què m'ha vingut al cap amb tota aquesta situació, sempre des d'el més profund dels respectes.
La multa va ser la més alta, podia haver-hi posat la més suau però no. L'agent sabia perfectament on estava el meu pare, de vegades entra a avisar a coneguts i amics, També sabia que era difícil que el meu pare tornara al cotxe dins del plaç d'anul.lació, No vull dir amb tot açò que ho fera de mala fe, mai ho pensaré. No entenc perquè va canviar d'idea, i sense avisar al meu pare. Que ja sé que no tenia perquè, però som persones en tots els aspectes, no màquines.

Fa quasi 50 anys que complisc amb totes les meues obligacions de ciutadà a Carcaixent, tant a escala pecuniària com cívica, no m'he endarrerit mai en cap pagament ni m'he queixat mai de res que no siga els excrements de la vorera del cole dels meus fills o que no netegen el meu carrer, amb l'excepció d'una vegada amb aigua abans de festes. Si veig alguna cosa al poble que em sembla incorrecta (pintades nazis ...)ho comunique discretament.

Però mira per on, en el moment que, tant el meu pare com jo, decidim confiar en la bona fe de la gent aquesta ens va   fallar.
Ell es va equivocar pensant que qui fins eixe dia respectava el seu impediment ho anava a a seguir fent i jo em vaig equivocar pensant que el meu Ajuntament anava, al menys, a donar-me una resposta amb certa sensibilitat.

No crec que siga molt complicat per a un Ajuntament emetre targetes d'aparcament no ja a gent com el meu pare que va amb closes, té colitis ulcerosa i més si no als jubilats del poble que ja fan prou passant el mes amb la curta pensió que tenen. Si ens ha de salvar l'economia del poble les multes i el pagament de l'ORA dels nostres vells, anem aviats. L'altra solució és que no isquen de casa si no poden caminar molt, no siga que els toque aparcar lluny encara que l'ORA estiga buida. No serà tan necessària.

Malgrat tot açò el que més fons m'ha arribat ha sigut que la resposta a la meua queixa ve d'una empresa privada a la que l'Ajuntament li ha facilitat el meu email personal. Em sembla una gran falta de sensibilitat i certa desconfiança des d'ara a l'hora de vore que feu amb les meves dades.

Els 20€ em donen igual, us ho puc assegurar, allò que em fot de tot aquest tema és que jo esperava un mínim gest de qui em governa (diguem), però ni això.

Bé, ho deixe ací, m'haguera agradat parlar amb algú cara a cara però els meus impostos no donen perquè em puguen atendre al MIA almenys una vesprada al mes.

Espere no haver molestat a ningú.

Un fort salutament

ací acabe, no vos emprenye més

He decidit triar esta data per a l'última entrada del blog rel.lacionada amb l'infart,
Ja ha passat un any, diferent als altres anys de la meua vida. No he estat asustat en cap moment; des d'el primer minut em deixaren ben clar que la meua recuperació depenia, exclusivament, de mi, (No coneixien a la meua dona i els meus fills, que m'han marcat mès de prop que cap defensa en 30 anys de futbet).
Els pares?....han fet el que han pogut, han intentat donar la menor feina possible i ja és prou.
Els amics heu estat ahí sempre, cadascú en la mesura que ha considerat oportuna. Massa heu fet.
He recuperat amics i n'he consolidat altres.
Els alumnes ara em pregunten que deuen de menjar i demanen que parlem de vida saludable.Fantàstic.
No sols ha sigut un any diferent, també ha sigut dur, esgotador. No és fàcil estar reventat en el silló i tindre que anar al gimnàs o a caminar, tindre que parar a mitat caminata i comprar un plàtan per a poder continuar.  I no vos dic ja, renunciar a ler cervessetes i gintonics. Això sí, ara sóc un expert en 0'0%.
Vos vaig a deixar ja, sols vos demane que es cuideu. Amb un que haja passat per ací ja hi ha prou.
Ja sabeu on estic i que heu de fer si em necessiteu.
Ara feu-me un favor i anem tots a acumular joventut.
Gràcies a tots.
Salut.