JA SON 5 MESSOS

Com dirien els futbolers, una maneta. Cinc.
Les coses comencen a ser ja rutinàries: cuidar dels nanos, fer de taxiste per a ells, anar a comprar, cuinar... Res que no fera ja abans. On es nota el canvi és en les coses que ara son extraordinàries, com puga ser anar de sopar a un bar amb els amics, anar de torrà, fer-te una cervesseta amb algú.... Tot açò en fa comprovar que el meu cap està ja més que mentalitzat per a tot açò. Demane cervessa sense alcol, li lleve el greix a la carn, em faig el café descafeinat. No es que no puga menjar allò que mengen els demés, ni fer-me un café normal; és, simplement que ara m'avellixen altres coses. Fa dos diumenges anarem a l¡Hort de Soriano i alguns torraren carn. Jo,sí jo, m'havia dut una amanida perquè m'avellia molt. Jo mateix vaig flipar.
El dimecres Lola i jo anarem a una xarrada de la dietista del departament de cardiologia i després anarem a dinar a un bon restaurant. La cambrera es va confondre i em dugué la cervessa amb alcol. vaig flotar una estona després de dos glops. Aixó sí vaig dinar amanida de freses i tomaques, ànec i carabassa al forn.
Crec que huí baixaré ja dels 90kg, cosa que no fea des de 1994. Ja he comprat una samarreta de la talla L, jo que he utilitzat la XXXL, de vegades.
Ara estic començant a aclimatar el meu cervell a que he de tornar al treball, posiblement després de Pasqüa, i em va a costar. He entrat en unes rutines que podria mantenir tota la vida, vos ho assegure. No entenc als que diuen que es moririen si tingueren que estar en casa tot el dia sense fer res. De fet, jo no pare de fer coses al llarg del dia, ni ganes.
El dissabte em vaig apuntar de voluntari al Banc d'Aliments i huí vull preguntar en rehabilitació que he de fer per a donar xarrades com a pacient expert.
Bé, ací em quede aclimatant el cervell per a que sapiga que tornem a treballar, posiblement, en més i mig.